La planificació resulta una activitat fonamental per poder anticipar i determinar el que hem de fer tant en el futur (accions que cal dur a terme a llarg, a mitjà i a curt termini), com en el moment actual. Si l’actuació implica necessàriament l’ús o el consum d’uns recursos que, per definició, són escassos, l’objectiu últim de la planificació és la maximització dels resultats que obtenim de la utilització o consum d’aquells primers. Anticipant, preveient el que pot passar en el futur i preparant-nos per afrontar-ho, estalviem molts recursos que, altrament, l’empresa gestionada sense planificació prèvia malbarataria, pel fet d’estar sempre aplicant solucions “apagafocs”, precisament per manca de previsió.
Malgrat tot, encara que reforcem el missatge que planificar és bàsic, cal no oblidar que difícilment els plans o les previsions s’acompleixen exactament tal com s’ha previst. Ben al contrari, solen passar esdeveniments del tot imprevistos, i cal saber reaccionar amb rapidesa i flexibilitat. Cal planificar, i replanificar tan aviat com allò que havíem previst no surti tal com esperàvem, i fer-ho de pressa, perquè, si no, al ritme que estan canviant les coses, podem perdre la confiança dels clients finals.
La planificació és el factor crític per a una utilització eficient dels recursos. Així mateix, el futur de l’empresa dependrà de la correcta execució d’aquests plans, i sobretot de la revisió corresponent i de l’adaptació constant a fi d’ajustar-se a allò que demana el mercat. Si la velocitat d’ajust dels plans és vital, també ho és poder recollir i transmetre la informació del que està passant en els diferents punts de la cadena als òrgans de decisió.
Per això, els darrers anys, les empreses han apostat fortament pels sistemes integrats de planificació d’empresa —enterprise resources planning (ERP)— com a mitjà per assegurar que totes les decisions que es prenen estiguin basades en la mateixa informació, i que així facilitin una coordinació de les seves actuacions amb un fi últim: que l’empresa guanyi diners. Perquè, només si l’empresa guanya diners, se’n podrà derivar una part cap a la recerca i el desenvolupament de solucions (en forma de productes o serveis) a problemes que avui tenen els nostres consumidors i continuar guanyant-nos la seva confiança, cosa que, certament, és l’únic que pot assegurar la nostra supervivència en el futur.
Mes endevant ens centrarem en el principi dels sistemes ERP i concretament en l’MRP (Manufacturing Resources Planning). I, despres, revisarem els nous sistemes SCMP (Supply Chain Management Planning), concretament els APS (Advanced Planning and Schedulling), que incorporen la major part d’elements que manquen als MRP clàssics, entre els quals la planificació de la demanda, la connexió amb els nostres proveïdors, la programació de la fabricació, l’optimització del transport, etc.
Malgrat tot, encara que reforcem el missatge que planificar és bàsic, cal no oblidar que difícilment els plans o les previsions s’acompleixen exactament tal com s’ha previst. Ben al contrari, solen passar esdeveniments del tot imprevistos, i cal saber reaccionar amb rapidesa i flexibilitat. Cal planificar, i replanificar tan aviat com allò que havíem previst no surti tal com esperàvem, i fer-ho de pressa, perquè, si no, al ritme que estan canviant les coses, podem perdre la confiança dels clients finals.
La planificació és el factor crític per a una utilització eficient dels recursos. Així mateix, el futur de l’empresa dependrà de la correcta execució d’aquests plans, i sobretot de la revisió corresponent i de l’adaptació constant a fi d’ajustar-se a allò que demana el mercat. Si la velocitat d’ajust dels plans és vital, també ho és poder recollir i transmetre la informació del que està passant en els diferents punts de la cadena als òrgans de decisió.
Per això, els darrers anys, les empreses han apostat fortament pels sistemes integrats de planificació d’empresa —enterprise resources planning (ERP)— com a mitjà per assegurar que totes les decisions que es prenen estiguin basades en la mateixa informació, i que així facilitin una coordinació de les seves actuacions amb un fi últim: que l’empresa guanyi diners. Perquè, només si l’empresa guanya diners, se’n podrà derivar una part cap a la recerca i el desenvolupament de solucions (en forma de productes o serveis) a problemes que avui tenen els nostres consumidors i continuar guanyant-nos la seva confiança, cosa que, certament, és l’únic que pot assegurar la nostra supervivència en el futur.
Mes endevant ens centrarem en el principi dels sistemes ERP i concretament en l’MRP (Manufacturing Resources Planning). I, despres, revisarem els nous sistemes SCMP (Supply Chain Management Planning), concretament els APS (Advanced Planning and Schedulling), que incorporen la major part d’elements que manquen als MRP clàssics, entre els quals la planificació de la demanda, la connexió amb els nostres proveïdors, la programació de la fabricació, l’optimització del transport, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada