Les activitats operatives pròpies del departament de compres són participar en el procés de disseny del producte/servei i seleccionar i negociar amb els proveïdors. Dins d’aquesta implantació, ens centrarem en els dos aspectes més rellevants:
a) La participació de la funció de compres en el procés de disseny de nous productes.
El desenvolupament d’un nou producte passa per les fases següents:
- La definició dels objectius de disseny que el nou producte ha d’aportar per tal de cobrir les necessitats dels clients tal com les defineix màrqueting.
- El desenvolupament de prototipus que permeten provar la viabilitat del disseny des del punt de vista de l’acompliment dels objectius definits en l’etapa anterior així com des del punt de vista de l’estabilitat de les solucions tècniques proposades per acomplir-los.
- I la industrialització, on es verifiquen les capacitats dels mitjans productius per aconseguir les especificacions comprovades en el disseny, es comencen a fer les primeres proves de volum i es revisa la posada a punt dels elements productius per afrontar la manufactura en massa. Aquesta fase passa per l’elaboració de presèries de producció que permeten verificar els punts esmentats.
Aquestes etapes en el disseny de nous productes plantegen una sèrie de reptes per a la funció de compres:
- Assegurar que el disseny desenvolupa unes especificacions i uns materials que permetin més endavant la industrialització per part dels proveïdors sense excessius problemes de qualitat o costos extres. Les toleràncies que un enginyer de disseny pot especificar per a una peça de plàstic poden ser excessivament rigoroses pel tipus de plàstic a emprar. Si això no s’identifica a temps, pot generar uns costos extres importants en el procés de fabricació.
- Assegurar que el disseny fa un ús òptim de l’especificació de materials i dels processos productius per minimitzar el cost del producte final i optimitzar-ne la qualitat. Els enginyers de disseny tenen tendència a minimitzar el risc a base de reutilitzar materials i solucions que ja els han funcionat en el passat. És part de la feina de la funció de compres assegurar-se que l’equip de dissenyadors coneix les possibilitats tècniques en nous processos i materials que els proveïdors poden aportar i que millorin les característiques dels productes dissenyats.
- Evitar els dissenys excessivament dirigits cap a un proveïdor determinat. Si solucions anteriors amb un proveïdor han funcionat en el passat, el disseny pot tendir a desenvolupar especificacions tenint present les característiques del proveïdor que ha treballat amb nosaltres en el passat. Compres ha d’assegurar el desenvolupament d’especificacions que permetin posteriorment la possibilitat de presentar-les a un ampli nombre de proveïdors.
- Assegurar l’estandardització i la minimització de materials i dissenys. La no-proliferació d’un gran nombre de materials i l’estandardització de dissenys (group technology) han de permetre augmentar la flexibilitat en la producció, la simplificació de la manufactura i el suport posterior.
Aquest reptes tenen la particularitat que costen més d’aconseguir per part de compres com més tard s’enfronten dins del cicle propi de vida del procés de desenvolupament. La introducció d’un nou material en la fase d’industrialització pot obligar l’equip de disseny a tornar a la fase de prototipatge per assegurar-se que el nou material acompleix les especificacions de producte desitjades als test de funció o vida. La funció de compres pot afrontar aquest objectius des de diferents solucions, complementaries o no:
- Assignant enginyers de compres als equips de disseny que facin de pont entre els enginyers de disseny i les capacitats i innovacions existent al mercat dels proveïdors d’aquests tipus de solucions.
- Implantant jornades de revisió de prototipus des del punt de vista del Design For Manufacturing, on, entre d’altres, l’equip de compres pot fer propostes sobre possibles millores en el disseny que han de facilitar la posterior contractació dels element que s’hagin d’adquirir a l’exterior.
- Desenvolupant guies de disseny, que recomanin, per exemple, la prioritat en l’ús de diferents resines plàstiques per part de l’equip o que indiquin les màximes toleràncies que es poden aconseguir amb els diferents tipus de materials en processos de fabricació estàndard.
- Assegurant que els proveïdors també participen en les fases primeres de disseny, sigui participant en les revisions oficials dels prototipus, reunint-se amb els enginyers de compres i de disseny en determinats moment del procés de desenvolupament del nou producte, encarregant-se del desenvolupament d’una part del disseny o fins i tot assignat enginyers del proveïdor residents en els equips de disseny, compres i logística d’aprovisionament de l’empresa compradora (JIT 2).
Si dins l’empresa la col·laboració entre compres i disseny no s’ha d’afrontat en el passat, és aquesta una de les àrees on de manera immediata poden obtenir-se més beneficis, especialment per la dificultat de fer canvis un cop el producte ja s’ha llançat. És, però, un dels canvis organitzatius més difícils d’implantar tant per la diferent mentalitat dels elements que hi participen com per la disparitat d’objectius que es dóna sovint. Cal, per tant, un alt grau de suport per part de la direcció, que ha d’estar disposada a patir i solucionar els conflictes que entre compres i disseny, o R+D, puguin sorgir durant el procés de desenvolupament.
b) L’aprovisionament com a eina competitiva en el procés de compres.
La comercialització detallista, dins el màrqueting, es dedica a identificar quines són les variables més importants de disponibilitat i accés als nostres productes pel que fa als diferents tipus de clients que dins el canal de distribució els adquireix. Un cop agrupats aquest clients segons les variables rellevants, es dedica a dissenyar la logística del canal perquè satisfaci les seves necessitats.
Així, pel que fa al consum a través de grans superfícies, s’hauran d’estructurar logístiques que facin prevaler l’exactitud del moment del lliurament, la minimització dels costos i la capacitat d’entregar volums elevats. Per contra, pel que fa al consum a través del petit detallista, caldrà fer prevaler la freqüència, els petits volums en cada entrega i la possibilitat que en l’entrega es realitzin labors de suport a la preparació de la propera comanda.
Per tal d’aconseguir satisfer aquestes variables de temps i volum, el fabricant pot associar-se amb altres protagonistes dins el canal que permetin d’aconseguir-les amb un cost raonable.
L’aprovisionament dins les compres ha d’aconseguir els mateixos objectius que el detallisme dins el màrqueting, tenint en compte que ara les variables rellevants dels clients per la comercialització es converteixen en característiques rellevants dels materials adquirits per les compres.
A les variables de risc de subministrament i impacte de la compra en els resultats de l’empresa n’hi afegim d’altres de rellevants per al nostre negoci com el valor de l’element comprat, la rapidesa en l’obsolescència, la mida del producte comprat o la distancia del proveïdor. Un cop fet això determinarem, dins aquest grup de variables, les més crítiques per a nosaltres i agruparem aleshores els productes que comparteixen una tipologia de variables semblant. Serà llavors quan podrem dissenyar canals d’aprovisionament optimitzats per a aquests grups de productes. Així, les peces de mida més gran i amb proximitat del proveïdor poden subministrar-se amb lliuraments directes del proveïdor lligades al ritme de consum del comprador. D’altre banda, pel que fa a les peces de proveïdors llunyans però de cert valor es pot mirar d’implantar un procés de subministrament controlat pel proveïdor tipus estocs gestionats pels proveïdors (Vendor Managed Inventory). Si en lloc de parlar de compres parléssim de distribució, el mateix programa es diu de reaprovisionament continu i es fa entre la gran superfície i els fabricants de gran consum.
Hi ha diferents tipus de subministrament i que aplicats de manera intel·ligent poden esdevenir un avantatge competitiu per al procés de compres. Entre aquest tipus de subministrament podem incloure-n’hi, de manera independent o combinats entre si, alguns com aquests:
- Subministrament JIT (just In Time), en què els components es subministren directament des del proveïdor al lloc més proper al punt de consum del client, en petites quantitats i entregues freqüents (minimitzant els estocs) i en funció del consum real i no del planificat. Això obliga a un elevat grau de qualitat per evitar sorpreses especialment desagradables quan es disposa de poc estoc i a un elevat grau de relació client-proveïdor per tal de compartir la informació de la producció.
- Subministrament VMI (Vendor Managed Inventory), en què els components els subministra directament el proveïdor en funció del seu criteri i tenint en compte l’estoc que dels seus productes hi ha a casa del client i de la informació que aquest li dóna sobre el consum present i la previsió de consums futurs dels seus components.
- Subministrament amb ajornament de fases productives (postponement), en què el proveïdor espera l’últim moment per acabar el component que ens ha d’entregar un cop sap exactament quin tipus d’ús se’n farà.
- Subministrament per ordre de compra planificada de l’MRP. Aquest és el subministrament més clàssic, que genera les peticions d’entrega segons una planificació de la producció basada en la previsió de vendes i els nivells d’estocs disponibles dels diferents elements (MRP).
a) La participació de la funció de compres en el procés de disseny de nous productes.
El desenvolupament d’un nou producte passa per les fases següents:
- La definició dels objectius de disseny que el nou producte ha d’aportar per tal de cobrir les necessitats dels clients tal com les defineix màrqueting.
- El desenvolupament de prototipus que permeten provar la viabilitat del disseny des del punt de vista de l’acompliment dels objectius definits en l’etapa anterior així com des del punt de vista de l’estabilitat de les solucions tècniques proposades per acomplir-los.
- I la industrialització, on es verifiquen les capacitats dels mitjans productius per aconseguir les especificacions comprovades en el disseny, es comencen a fer les primeres proves de volum i es revisa la posada a punt dels elements productius per afrontar la manufactura en massa. Aquesta fase passa per l’elaboració de presèries de producció que permeten verificar els punts esmentats.
Aquestes etapes en el disseny de nous productes plantegen una sèrie de reptes per a la funció de compres:
- Assegurar que el disseny desenvolupa unes especificacions i uns materials que permetin més endavant la industrialització per part dels proveïdors sense excessius problemes de qualitat o costos extres. Les toleràncies que un enginyer de disseny pot especificar per a una peça de plàstic poden ser excessivament rigoroses pel tipus de plàstic a emprar. Si això no s’identifica a temps, pot generar uns costos extres importants en el procés de fabricació.
- Assegurar que el disseny fa un ús òptim de l’especificació de materials i dels processos productius per minimitzar el cost del producte final i optimitzar-ne la qualitat. Els enginyers de disseny tenen tendència a minimitzar el risc a base de reutilitzar materials i solucions que ja els han funcionat en el passat. És part de la feina de la funció de compres assegurar-se que l’equip de dissenyadors coneix les possibilitats tècniques en nous processos i materials que els proveïdors poden aportar i que millorin les característiques dels productes dissenyats.
- Evitar els dissenys excessivament dirigits cap a un proveïdor determinat. Si solucions anteriors amb un proveïdor han funcionat en el passat, el disseny pot tendir a desenvolupar especificacions tenint present les característiques del proveïdor que ha treballat amb nosaltres en el passat. Compres ha d’assegurar el desenvolupament d’especificacions que permetin posteriorment la possibilitat de presentar-les a un ampli nombre de proveïdors.
- Assegurar l’estandardització i la minimització de materials i dissenys. La no-proliferació d’un gran nombre de materials i l’estandardització de dissenys (group technology) han de permetre augmentar la flexibilitat en la producció, la simplificació de la manufactura i el suport posterior.
Aquest reptes tenen la particularitat que costen més d’aconseguir per part de compres com més tard s’enfronten dins del cicle propi de vida del procés de desenvolupament. La introducció d’un nou material en la fase d’industrialització pot obligar l’equip de disseny a tornar a la fase de prototipatge per assegurar-se que el nou material acompleix les especificacions de producte desitjades als test de funció o vida. La funció de compres pot afrontar aquest objectius des de diferents solucions, complementaries o no:
- Assignant enginyers de compres als equips de disseny que facin de pont entre els enginyers de disseny i les capacitats i innovacions existent al mercat dels proveïdors d’aquests tipus de solucions.
- Implantant jornades de revisió de prototipus des del punt de vista del Design For Manufacturing, on, entre d’altres, l’equip de compres pot fer propostes sobre possibles millores en el disseny que han de facilitar la posterior contractació dels element que s’hagin d’adquirir a l’exterior.
- Desenvolupant guies de disseny, que recomanin, per exemple, la prioritat en l’ús de diferents resines plàstiques per part de l’equip o que indiquin les màximes toleràncies que es poden aconseguir amb els diferents tipus de materials en processos de fabricació estàndard.
- Assegurant que els proveïdors també participen en les fases primeres de disseny, sigui participant en les revisions oficials dels prototipus, reunint-se amb els enginyers de compres i de disseny en determinats moment del procés de desenvolupament del nou producte, encarregant-se del desenvolupament d’una part del disseny o fins i tot assignat enginyers del proveïdor residents en els equips de disseny, compres i logística d’aprovisionament de l’empresa compradora (JIT 2).
Si dins l’empresa la col·laboració entre compres i disseny no s’ha d’afrontat en el passat, és aquesta una de les àrees on de manera immediata poden obtenir-se més beneficis, especialment per la dificultat de fer canvis un cop el producte ja s’ha llançat. És, però, un dels canvis organitzatius més difícils d’implantar tant per la diferent mentalitat dels elements que hi participen com per la disparitat d’objectius que es dóna sovint. Cal, per tant, un alt grau de suport per part de la direcció, que ha d’estar disposada a patir i solucionar els conflictes que entre compres i disseny, o R+D, puguin sorgir durant el procés de desenvolupament.
b) L’aprovisionament com a eina competitiva en el procés de compres.
La comercialització detallista, dins el màrqueting, es dedica a identificar quines són les variables més importants de disponibilitat i accés als nostres productes pel que fa als diferents tipus de clients que dins el canal de distribució els adquireix. Un cop agrupats aquest clients segons les variables rellevants, es dedica a dissenyar la logística del canal perquè satisfaci les seves necessitats.
Així, pel que fa al consum a través de grans superfícies, s’hauran d’estructurar logístiques que facin prevaler l’exactitud del moment del lliurament, la minimització dels costos i la capacitat d’entregar volums elevats. Per contra, pel que fa al consum a través del petit detallista, caldrà fer prevaler la freqüència, els petits volums en cada entrega i la possibilitat que en l’entrega es realitzin labors de suport a la preparació de la propera comanda.
Per tal d’aconseguir satisfer aquestes variables de temps i volum, el fabricant pot associar-se amb altres protagonistes dins el canal que permetin d’aconseguir-les amb un cost raonable.
L’aprovisionament dins les compres ha d’aconseguir els mateixos objectius que el detallisme dins el màrqueting, tenint en compte que ara les variables rellevants dels clients per la comercialització es converteixen en característiques rellevants dels materials adquirits per les compres.
A les variables de risc de subministrament i impacte de la compra en els resultats de l’empresa n’hi afegim d’altres de rellevants per al nostre negoci com el valor de l’element comprat, la rapidesa en l’obsolescència, la mida del producte comprat o la distancia del proveïdor. Un cop fet això determinarem, dins aquest grup de variables, les més crítiques per a nosaltres i agruparem aleshores els productes que comparteixen una tipologia de variables semblant. Serà llavors quan podrem dissenyar canals d’aprovisionament optimitzats per a aquests grups de productes. Així, les peces de mida més gran i amb proximitat del proveïdor poden subministrar-se amb lliuraments directes del proveïdor lligades al ritme de consum del comprador. D’altre banda, pel que fa a les peces de proveïdors llunyans però de cert valor es pot mirar d’implantar un procés de subministrament controlat pel proveïdor tipus estocs gestionats pels proveïdors (Vendor Managed Inventory). Si en lloc de parlar de compres parléssim de distribució, el mateix programa es diu de reaprovisionament continu i es fa entre la gran superfície i els fabricants de gran consum.
Hi ha diferents tipus de subministrament i que aplicats de manera intel·ligent poden esdevenir un avantatge competitiu per al procés de compres. Entre aquest tipus de subministrament podem incloure-n’hi, de manera independent o combinats entre si, alguns com aquests:
- Subministrament JIT (just In Time), en què els components es subministren directament des del proveïdor al lloc més proper al punt de consum del client, en petites quantitats i entregues freqüents (minimitzant els estocs) i en funció del consum real i no del planificat. Això obliga a un elevat grau de qualitat per evitar sorpreses especialment desagradables quan es disposa de poc estoc i a un elevat grau de relació client-proveïdor per tal de compartir la informació de la producció.
- Subministrament VMI (Vendor Managed Inventory), en què els components els subministra directament el proveïdor en funció del seu criteri i tenint en compte l’estoc que dels seus productes hi ha a casa del client i de la informació que aquest li dóna sobre el consum present i la previsió de consums futurs dels seus components.
- Subministrament amb ajornament de fases productives (postponement), en què el proveïdor espera l’últim moment per acabar el component que ens ha d’entregar un cop sap exactament quin tipus d’ús se’n farà.
- Subministrament per ordre de compra planificada de l’MRP. Aquest és el subministrament més clàssic, que genera les peticions d’entrega segons una planificació de la producció basada en la previsió de vendes i els nivells d’estocs disponibles dels diferents elements (MRP).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada